Season Finale, Part 1

Pre-Season Finale

Demà es resoldrà el misteri del comiat de solters que organitzen els de la plana. Hi ha alguns indicis que ens fan pensar que hi passarà A, però algunes inconsistències generals impedeixen descartar B, així que en conjunt estem a les fosques. Potser sobrevalorem l'astúcia dels organitzadors? Seran dignes deixebles del Dr. Linus o més aviat seguiran les pases de Wile E. Coyote? El que no podem negar és que l'operació memVrillu ha generat unes expectatives molt elevades i estem tots tres menjats pel suspens.
Estaran els nostres amics a l'alçada de les expectatives que han generat? Aquest, amics meus, és un dels interrogants que trobarà resposta demà.
Mentrestant, l'Eyjafjallajökull segueix fent honor al seu nom.

Casament Pirata

La ciència té un component d'assaig i error bastant important, però l'imaginari col·lectiu sovint oblida que la planificació, la simulació i la previssió són encara més fonamentals per al bon esdevenir de les aventures encarades pels científics. I científica és la tradició que ens va unir a tots dijous 13 de Maig a casa de l'Antònia per a planificar, simular i preveure el nostre futur casament, reduïnt al mínim la probabilitat d'error sense perjudici de l'assaig.

Amb un caldo de cultiu tan nutritiu com el que es dóna a les oficines del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'IMIM no és estrany que la colònia de becaris, investigadors, tècnics de suport a la recerca i ex-treballadors diversos hagi crescut sana i forta, amb un fort instint reproductiu i una consciència d'equip envejable. Com a equip ens vam reunir i com a equip ens van casar, segons la mil·lenària tradició pirata i sota la mirada bolonyèsica de la més gran i friki divinitat cosmològica, el Monstre d'Espaghetti Volador. El Pare Cunillera va assumir les funcions del sacerdoci amb l'entusiasme pelao que el caracteritza i va complir amb escreix el seu paper mentre el Capità del vaixell beneïa amb humor pirata la santa unió dels contraents. La resta de la tripulació, sempre disposada a riure de qui s'ho busca, va fer de borni testimoni i va aportar l'esperit més bucaner a la cel·lebració que a continuació allà hi hagué.

Els grumets que per allà voltaven en donaran fe.

Ar!

(gràcies a tots)

Mireu allà adalt, en els estels que hi ha... amb fotos

Aquí teniu alguna foto de la primera despedida, amb la colla de Montcada. Bicicletada per la Ciutadella i dinar a la Platgeta.
Un dia fantàstic, moltes gràcies!!

Suspens

Hem de preparar:

3 maletes separades roba per 3 dies.
Cotxet de la Clàudia.
Càmera de vídeo.
Càmera de fer fotos.
Dinar per la Clàudia.
DNIs i Passaports.
Targetes de crèdits i cash.
Banyador, bikini, tanga.
Galetes PIMs.
Telèfon Mòbil.

Hem d'estar preparats a les 7 del matí del dissabte 22 de Maig. Les maletes han d'estar al cotxe i nosaltres hem d'esperar al menjador de casa tot filmant... tot filmant... el que sigui que hagi de passar...

Quina en porten de cap?

Operación Membrillo

Vet aqui el que han preparat els de la plana. Se suposa que ens ha de fer por. Buh!
(Ara, és mono. S'ho curren).

Possibilitats, possibilitats...

Algú m'ha donat una idea que em pot ser útil segons com vagi el comiat de solter que preparen els de la Plana: en muntar les taules del casament seure els susdits ben separats, ben repartits, ben indefensos.
Però només és una idea. Els esdeveniments faran que guanyi o perdi pes.

El llarg viatge

Finalment hem contractat el viatge a Nova York anant-hi tots tres. Serà una gran aventura. L'únic aspecte del viatge que em genera certa aprensió és el vol. Crec que a la Clàudia se li pot fer una mica pesat. Superat això, però, el viatge no em preocupa el més mínim, ans al contrari, em fa moltíssima il·lusió!
Ja us anirem informat de les novetats al respecte.
Una de les coses que, típicament, es fan a Nova York és gastar diners. Consumir. Comprar. Contribuir al desenvolupament econòmic del capital occidental. En aquest sentit els meus objectius són clars i, també, totalment onírics i, també, no penso dir-los perquè no sigui malinterpretat. Hi hagi prou amb dir que si torno amb una samarreta friki puc donar gràcies.

Mireu allà a dalt, en els estels que hi ha...

Mmmm... al final la por no era de rebut!
Sembla que la bona gent és bona gent fins al final, i el que ens van preparar els amics de Montcada va ser un fantàstic dia al parc de la Ciutadella i a la Platja, sense voler avergonyir ningú i buscant només el plaer i la felicitat de l'activitat a l'aire lliure en bona companyia i de la gastronomia. Com ha de ser, d'altra banda, perquè per voler fer-ho passar malament a uns teus amics que et convidaran a un grandiós menjar i a una festa fantàstica s'ha de ser una mica mala persona i, perquè no dir-ho, cutre. No se a qui se li podria passar pel cap fer una cosa així...
Total, que ens van portar al Parc de la Ciutadella, vam llogar bicicletes i cotxets de pedals pels adults i pels petits i vam passar una magnífica estona en el més pur estil Verano Azul però sense Chanquetes pringant. La guinda del pastís va ser dinar a l'Arenal, a peu de platja, un fantàstic arròs negre mentre els peques jugaven a la platja. I la guinda de la guinda del pastís, en acabat, va ser prendre un deliciós gelat a la geladeria argentina del Passeig Joan de Borbó. De debó, moltes gràcies: ens vau fer passar el millor dels dissabtes! Quan voleu repetim, encara que no hi hagi casaments pel mig.
La important ensenyança que es desprén d'aquesta bonica història és que no s'ha de ser cabrón per organitzar un comiat de solters.
Miki dixit.