Mmmm... al final la por no era de rebut!
Sembla que la bona gent és bona gent fins al final, i el que ens van preparar els amics de Montcada va ser un fantàstic dia al parc de la Ciutadella i a la Platja, sense voler avergonyir ningú i buscant només el plaer i la felicitat de l'activitat a l'aire lliure en bona companyia i de la gastronomia. Com ha de ser, d'altra banda, perquè per voler fer-ho passar malament a uns teus amics que et convidaran a un grandiós menjar i a una festa fantàstica s'ha de ser una mica mala persona i, perquè no dir-ho, cutre. No se a qui se li podria passar pel cap fer una cosa així...
Total, que ens van portar al Parc de la Ciutadella, vam llogar bicicletes i cotxets de pedals pels adults i pels petits i vam passar una magnífica estona en el més pur estil Verano Azul però sense Chanquetes pringant. La guinda del pastís va ser dinar a l'Arenal, a peu de platja, un fantàstic arròs negre mentre els peques jugaven a la platja. I la guinda de la guinda del pastís, en acabat, va ser prendre un deliciós gelat a la geladeria argentina del Passeig Joan de Borbó. De debó, moltes gràcies: ens vau fer passar el millor dels dissabtes! Quan voleu repetim, encara que no hi hagi casaments pel mig.
La important ensenyança que es desprén d'aquesta bonica història és que no s'ha de ser cabrón per organitzar un comiat de solters.
Miki dixit.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Noto un "tonillo" d'advertència... No serà per nosaltres???? ;)
ResponderEliminarjijijiji
Jo noto un tonazo d'advertència que em penso passar pel forro d'on ja sabeu (per ser fins). Juajuajuajua
ResponderEliminarNo sigueu dolents, amb nosaltres també s'ho passaran molt bé... jijijijijijij
ResponderEliminarN'estic segur, Pere. En el fons, sóu bona gent.
ResponderEliminarHe he heeeee
M'he estat llegint més bé el post i dius que no s'ha de ser cabron per organitzar un comiat de solters, la qual cosa no treu que un cabron el pugui organitzar, no? Juajuajuajua
ResponderEliminar