Comença el compte enrera

Ja queda menys d'un mes! I jo començo a preparar-me per la plorera... Alguna tècnica de relaxació per no plorar? Alguna cosa que pugui prendre? No només em preocupa plorar, sino la cara totalment congestionada q se'm posa i que ja se'm queda per unes quantes hores. Si teniu remeis per això, si us plau, ajudeu-me!

S.O.S.?

No se que planeja la colla de Montcada... però res de bo. De moment ens diuen que ens reservem, nosaltres i la nena, tot el dissabte. L'únic requisit és dur roba còmoda i, malgrat l'absència de qualsevol recomanació al respecte, és possible que dur una muda no sigui mala idea.

No conec personalment els seus antecedents en termes d'acomiadar solters. La Gemma intenta tranquilitzar-me, però no ho se, no ho se...

Si a partir de dissabte aquest blog deixa d'actualitzar-se truqueu a la poli.

Disquisicions vàries sobre el viatge en família

El dilema més gran de l'organització del casament, per ara, té a veure el que vindrà després: el viatge de lluna de mel. La nostra intenció primera i el que a nosaltres ens faria il·lusió és fer el viatge en família i endur-nos a la peque (tots aquells cap-calents que ja diuen que això és poc sexy ja poden xapar la boca). Per això, buscant un lloc que ens fes il·lusió i fos molt occidental i molt desenvolupat (des d'una òptica materialista i de comoditats) vam decidir passar una setmaneta a Nova York. Per a mi, al menys, encara té connotacions de ser la capital del món, digueu-me proianqui si voleu.

El cas és que tenim alguns dubtes i les opinions no són enterament malvingudes o no ho escriuríem aqui. Els dubtes econòmics no val la pena ni comentar-los (que car que és tot!) i no és impossible que ens facin canviar el destí del viatge. En aquest cas, escolliríem alguna destinació més bucòlica i és de preveure que acabaríem pedalejant pels camps d'Holanda. El que ens provoca el dilema, però, és la qüestió de dur o no dur la nena amb nosaltres.

Com ja dic el nostre desig és dur-la, però potser hi ha una pinzellada d'egoïsme. Els avis han fet front comú en desaconsellar fortament que ens l'enduguem, però no és impossible que també hi hagi una pinzellada d'egoïsme (més petita que la dels pares, sense dubte). Ara ja no se si estem sent tossuts o raonables. La nostra idea és que som un pack i que en la mesura del possible les coses es fan en família (ara, la colla de la plana, dirà que aleshores perquè la nena es queda sovint dormint a cals avis quan anem a sopar. Doncs bé, perquè té son i s'adorm. No aplica). Total:

- Pregunta general: val la pena dur-la?
- Pregunta específica: comptant que té un any i vuit mesos, no serà molt dur per a ella un vol de 8-10 hores?
- S'ho passarà bé? Li estem fent un favor o una putada?

I bàsicament això és tot. Ja us informarem sobre que fem, però què en penseu?

El Senyor dels Anells

Poc a poc ens apropem al dia D. La darrera fita superada ha estat encarregar les aliances. Després d'un primer ensurt pressupostari a una altra joieria hem trobat el que buscavem a Solà Joiers, a Terrassa. Ens l'han recomanat i pel que hem pogut veure a la web ens agradava el que oferien. Tenen el seu propi obrador i una cosa que, personalment, em fa molta il·lusió (ni tan sols sabia que era una possibilitat) és que podem estar presents al taller en el moment que fan l'anell. Pot semblar una tonteria, però tinc curiositat i crec que serà material per a un bonic record. Els que hem escollit són realment bonics.
A la joieria ens van tractar molt bé. La Clàudia ens va acompanyar i la pobreta s'adormia, però es va portar molt bé.
Serà el meu primer i últim anell. L'únic. My precious. El que servirà per a controlar-los a tots. Em fa tope ilu.

Escollim la música... ens ajudeu?

El senyor DJ ens ha donat deures. Ens demana que fem llista de cançons per al casament.

N'hem d'escollir 3 per a la cerimònia i unes quantes per a diferents moments del menjar... encara que això ja veurem si ho fem....

Ahir ens hi vam posar i la veritat és que és més difícil del que sembla! les que ens semblaven adients per la música, després d'escoltar-les quedaven descartades perque el text no lligava gaire... total, que no ens en vem ensortir massa.

si penseu en alguna cançoneta/musiqueta que pugui ser adient, especialment per la cerimònia, ja ho sabeu, s'accepten propostes!

La operació "George Clooney" va ser un èxit absolut. Tinc fotos que ho demostren, però hi ha massa roba estesa com per incloure-les. De moment, són secretes ;-)

Les invitacions ja estan en camí. Moltes han arribat i en general agraden. Tot el crèdit ha d'anar a la Gemma i al meu cunyat Cesc, que són uns cracks. Bé. I a la model del còmic, que és una passada.

La missió de dissabte és vestir el nuvi. Els valents soldats són la colla de la plana. Déu sóc afortunat.
L'objectiu? Aconseguir això: