martes, 1 de junio de 2010


Nanos, nanes, no se vosaltres, però nosaltres no ens podem imaginar un nostre casament en el que ens ho haguéssim passat millor. I el mèrit, és evident, és tot vostre. Tot, tot, potser tampoc, però molt sí.
Aquestes festes són tan magnífiques com la gent que hi va. Ni més, ni menys. I aquesta ho va ser molt, de magnífica, per a nosaltres. Possiblement, el propi casament és l'únic moment en que aconseguim reunir a gairebé tothom que estimem sota un mateix sostre, independentment de la seva procedència (sempre hi ha qui no pot venir: se us va trobar a faltar). Això ja és prou motiu de felicitat, però si hi afegim la màgia del moment (i us ho diu un escèptic de mena: és un dia especial) i la sensació d'alegria vertiginosa que t'envolta continuament, es converteix en un dia irrepetible.
Moltes gràcies a tots per haver-nos regalat un dia com aquest.

No hay comentarios:

Publicar un comentario