martes, 1 de junio de 2010

Ring-making for Dummies


Aquest escrit és trampós perquè l'esdeveniment ja ha succeït, però en pro de la claredat intentaré respectar, en la mesura de les meves capacitats, la cronologia temporal lògica en un univers entròpic com el nostre (sempre i quan acceptem la validesa dels supòsits de la teòria inflacionària postulada originalment per Alan Guth. Si, en canvi, fos certa la teoria dels mons múltiples tal i com la van descriure Hugh Everett primer i Bryce Seligman DeWitt després, el meu propòsit no tindria sentit, doncs els fets que aqui descriuré podrien, o no, haver succeït depenent dels capricis còsmics de la mecànica quàntica).
Així doncs, ja ens han fet els anells! El dia 12 de maig les nebodetes van acceptar fer de cangurs de la Clàudia i vam anar a la joieria per veure com ens feien els anells. La primera sorpresa, en arribar, va ser trobar-nos-hi a la Mercè i a la Norma. Totalment inesperat i, com van demostrar els esdeveniments posteriors, totalment planificat. Tot plegat va ser una tarda divertida i didàctica. Recordo que vaig pensar que la feina del joier, d'aquest joier si més no, era realment interesant. Sembla que són dels pocs que encara fan les joies de manera artesanal i les fotos no fan justícia a la màgia de veure com una veta de metall es converteix en el mateix anell que ara envolta el meu dit. El nen que porto a dintre es va emocionar quan li van demanar que amartellés l'indefens projecte d'anell per obligar-lo a tornar-se cercle i assolir la consistència necessària. Tot i que no ho llegirà, no puc menys que agraïr-li al joier la calidesa amb que ens va acollir al seu petit taller. Aquell senyor (jove) gaudia de la seva feina, i es notava.
Un parell de setmanes després vam recollir els anells en la seva forma adulta i pocs dies després ja els portem, però això és avançar-se als esdeveniments. El que no és avançar-se als esdeveniments, i a més és de ben nascuts, és agraïr a la colla de la significació estadística el detall que es van marcar quan vam arribar a la joieria, tot carregats de pempins per tal de fer la transacció, i descobrírem que els anells en qüestió ja havíen estat pagats (recordeu la misteriosa aparició de la Mercé?). Gràcies guapos, sóu uns cracks!

3 comentarios:

  1. Los anillos, ya los veré algún día. Pero la foto de este post es buenísima!

    Jolín, siempre sonriendo, siempre sonriendo... ¬¬
    :P

    ResponderEliminar
  2. Je je je... i la de viatges que vaig haver de fer!! Mira que penjar la foto a bodes dites!! Ja us passaré el book que tinc dels vostres anells, hi deu haver com 25 fotos!!

    Molts petonets estadísticament significatius i disfruteu força.

    Mercè

    ResponderEliminar
  3. Les fotos, com totes, guapíssimes.
    L'escrit, genial!!

    Un plaer poder contribuir a la vostra felicitat!!

    ResponderEliminar