Més fotos!

Petició de'n Xevi

Nanos, nanes, no se vosaltres, però nosaltres no ens podem imaginar un nostre casament en el que ens ho haguéssim passat millor. I el mèrit, és evident, és tot vostre. Tot, tot, potser tampoc, però molt sí.

Aquestes festes són tan magnífiques com la gent que hi va. Ni més, ni menys. I aquesta ho va ser molt, de magnífica, per a nosaltres. Possiblement, el propi casament és l'únic moment en que aconseguim reunir a gairebé tothom que estimem sota un mateix sostre, independentment de la seva procedència (sempre hi ha qui no pot venir: se us va trobar a faltar). Això ja és prou motiu de felicitat, però si hi afegim la màgia del moment (i us ho diu un escèptic de mena: és un dia especial) i la sensació d'alegria vertiginosa que t'envolta continuament, es converteix en un dia irrepetible.

Moltes gràcies a tots per haver-nos regalat un dia com aquest.

Ring-making for Dummies

Aquest escrit és trampós perquè l'esdeveniment ja ha succeït, però en pro de la claredat intentaré respectar, en la mesura de les meves capacitats, la cronologia temporal lògica en un univers entròpic com el nostre (sempre i quan acceptem la validesa dels supòsits de la teòria inflacionària postulada originalment per Alan Guth. Si, en canvi, fos certa la teoria dels mons múltiples tal i com la van descriure Hugh Everett primer i Bryce Seligman DeWitt després, el meu propòsit no tindria sentit, doncs els fets que aqui descriuré podrien, o no, haver succeït depenent dels capricis còsmics de la mecànica quàntica).
Així doncs, ja ens han fet els anells! El dia 12 de maig les nebodetes van acceptar fer de cangurs de la Clàudia i vam anar a la joieria per veure com ens feien els anells. La primera sorpresa, en arribar, va ser trobar-nos-hi a la Mercè i a la Norma. Totalment inesperat i, com van demostrar els esdeveniments posteriors, totalment planificat. Tot plegat va ser una tarda divertida i didàctica. Recordo que vaig pensar que la feina del joier, d'aquest joier si més no, era realment interesant. Sembla que són dels pocs que encara fan les joies de manera artesanal i les fotos no fan justícia a la màgia de veure com una veta de metall es converteix en el mateix anell que ara envolta el meu dit. El nen que porto a dintre es va emocionar quan li van demanar que amartellés l'indefens projecte d'anell per obligar-lo a tornar-se cercle i assolir la consistència necessària. Tot i que no ho llegirà, no puc menys que agraïr-li al joier la calidesa amb que ens va acollir al seu petit taller. Aquell senyor (jove) gaudia de la seva feina, i es notava.
Un parell de setmanes després vam recollir els anells en la seva forma adulta i pocs dies després ja els portem, però això és avançar-se als esdeveniments. El que no és avançar-se als esdeveniments, i a més és de ben nascuts, és agraïr a la colla de la significació estadística el detall que es van marcar quan vam arribar a la joieria, tot carregats de pempins per tal de fer la transacció, i descobrírem que els anells en qüestió ja havíen estat pagats (recordeu la misteriosa aparició de la Mercé?). Gràcies guapos, sóu uns cracks!

Season Finale, Part 2

Ja es deduïa dels escrits anteriors, però fem-ho explícit. Fem explícit que la gent de la plana és la bomba, i si bé com a agents d'operacions encobertes tenen algunes limitacions, com a organitzadors de festes i xerinoles diverses són inimitables. Amb els pilots de British Airways en plena vaga i el volcà Eyjafjallajökull escopint cendra com si fos el Déu irat dels fumadors empedernits, a ells no se'ls va acudir res més que enviar-nos, en companyia seva, a Londres. ¿Quién dijo miedo? Ells no. Ells només van dir: "Endavant! Regalem-los un dels millor caps de setmana imaginable i que corrin rius de cervessa què, total, la pagaran ells!". I dit i fet, cap a Albion i va faltar gent. També van dir "preparem proves que és un comiat de solter!", però aquesta part no va funcionar tant bé...
Podem dir que durant 3 dies Londres va ser nostra. Però encara millor: els amics ho segueixen sent.

Assaig General

Season Finale, Part 1

Pre-Season Finale

Demà es resoldrà el misteri del comiat de solters que organitzen els de la plana. Hi ha alguns indicis que ens fan pensar que hi passarà A, però algunes inconsistències generals impedeixen descartar B, així que en conjunt estem a les fosques. Potser sobrevalorem l'astúcia dels organitzadors? Seran dignes deixebles del Dr. Linus o més aviat seguiran les pases de Wile E. Coyote? El que no podem negar és que l'operació memVrillu ha generat unes expectatives molt elevades i estem tots tres menjats pel suspens.
Estaran els nostres amics a l'alçada de les expectatives que han generat? Aquest, amics meus, és un dels interrogants que trobarà resposta demà.
Mentrestant, l'Eyjafjallajökull segueix fent honor al seu nom.

Casament Pirata

La ciència té un component d'assaig i error bastant important, però l'imaginari col·lectiu sovint oblida que la planificació, la simulació i la previssió són encara més fonamentals per al bon esdevenir de les aventures encarades pels científics. I científica és la tradició que ens va unir a tots dijous 13 de Maig a casa de l'Antònia per a planificar, simular i preveure el nostre futur casament, reduïnt al mínim la probabilitat d'error sense perjudici de l'assaig.

Amb un caldo de cultiu tan nutritiu com el que es dóna a les oficines del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'IMIM no és estrany que la colònia de becaris, investigadors, tècnics de suport a la recerca i ex-treballadors diversos hagi crescut sana i forta, amb un fort instint reproductiu i una consciència d'equip envejable. Com a equip ens vam reunir i com a equip ens van casar, segons la mil·lenària tradició pirata i sota la mirada bolonyèsica de la més gran i friki divinitat cosmològica, el Monstre d'Espaghetti Volador. El Pare Cunillera va assumir les funcions del sacerdoci amb l'entusiasme pelao que el caracteritza i va complir amb escreix el seu paper mentre el Capità del vaixell beneïa amb humor pirata la santa unió dels contraents. La resta de la tripulació, sempre disposada a riure de qui s'ho busca, va fer de borni testimoni i va aportar l'esperit més bucaner a la cel·lebració que a continuació allà hi hagué.

Els grumets que per allà voltaven en donaran fe.

Ar!

(gràcies a tots)

Mireu allà adalt, en els estels que hi ha... amb fotos

Aquí teniu alguna foto de la primera despedida, amb la colla de Montcada. Bicicletada per la Ciutadella i dinar a la Platgeta.
Un dia fantàstic, moltes gràcies!!

Suspens

Hem de preparar:

3 maletes separades roba per 3 dies.
Cotxet de la Clàudia.
Càmera de vídeo.
Càmera de fer fotos.
Dinar per la Clàudia.
DNIs i Passaports.
Targetes de crèdits i cash.
Banyador, bikini, tanga.
Galetes PIMs.
Telèfon Mòbil.

Hem d'estar preparats a les 7 del matí del dissabte 22 de Maig. Les maletes han d'estar al cotxe i nosaltres hem d'esperar al menjador de casa tot filmant... tot filmant... el que sigui que hagi de passar...

Quina en porten de cap?

Operación Membrillo

Vet aqui el que han preparat els de la plana. Se suposa que ens ha de fer por. Buh!
(Ara, és mono. S'ho curren).

Possibilitats, possibilitats...

Algú m'ha donat una idea que em pot ser útil segons com vagi el comiat de solter que preparen els de la Plana: en muntar les taules del casament seure els susdits ben separats, ben repartits, ben indefensos.
Però només és una idea. Els esdeveniments faran que guanyi o perdi pes.

El llarg viatge

Finalment hem contractat el viatge a Nova York anant-hi tots tres. Serà una gran aventura. L'únic aspecte del viatge que em genera certa aprensió és el vol. Crec que a la Clàudia se li pot fer una mica pesat. Superat això, però, el viatge no em preocupa el més mínim, ans al contrari, em fa moltíssima il·lusió!
Ja us anirem informat de les novetats al respecte.
Una de les coses que, típicament, es fan a Nova York és gastar diners. Consumir. Comprar. Contribuir al desenvolupament econòmic del capital occidental. En aquest sentit els meus objectius són clars i, també, totalment onírics i, també, no penso dir-los perquè no sigui malinterpretat. Hi hagi prou amb dir que si torno amb una samarreta friki puc donar gràcies.

Mireu allà a dalt, en els estels que hi ha...

Mmmm... al final la por no era de rebut!
Sembla que la bona gent és bona gent fins al final, i el que ens van preparar els amics de Montcada va ser un fantàstic dia al parc de la Ciutadella i a la Platja, sense voler avergonyir ningú i buscant només el plaer i la felicitat de l'activitat a l'aire lliure en bona companyia i de la gastronomia. Com ha de ser, d'altra banda, perquè per voler fer-ho passar malament a uns teus amics que et convidaran a un grandiós menjar i a una festa fantàstica s'ha de ser una mica mala persona i, perquè no dir-ho, cutre. No se a qui se li podria passar pel cap fer una cosa així...
Total, que ens van portar al Parc de la Ciutadella, vam llogar bicicletes i cotxets de pedals pels adults i pels petits i vam passar una magnífica estona en el més pur estil Verano Azul però sense Chanquetes pringant. La guinda del pastís va ser dinar a l'Arenal, a peu de platja, un fantàstic arròs negre mentre els peques jugaven a la platja. I la guinda de la guinda del pastís, en acabat, va ser prendre un deliciós gelat a la geladeria argentina del Passeig Joan de Borbó. De debó, moltes gràcies: ens vau fer passar el millor dels dissabtes! Quan voleu repetim, encara que no hi hagi casaments pel mig.
La important ensenyança que es desprén d'aquesta bonica història és que no s'ha de ser cabrón per organitzar un comiat de solters.
Miki dixit.

Comença el compte enrera

Ja queda menys d'un mes! I jo començo a preparar-me per la plorera... Alguna tècnica de relaxació per no plorar? Alguna cosa que pugui prendre? No només em preocupa plorar, sino la cara totalment congestionada q se'm posa i que ja se'm queda per unes quantes hores. Si teniu remeis per això, si us plau, ajudeu-me!

S.O.S.?

No se que planeja la colla de Montcada... però res de bo. De moment ens diuen que ens reservem, nosaltres i la nena, tot el dissabte. L'únic requisit és dur roba còmoda i, malgrat l'absència de qualsevol recomanació al respecte, és possible que dur una muda no sigui mala idea.

No conec personalment els seus antecedents en termes d'acomiadar solters. La Gemma intenta tranquilitzar-me, però no ho se, no ho se...

Si a partir de dissabte aquest blog deixa d'actualitzar-se truqueu a la poli.